Nou somnis trencats de l’arquitectura: grans projectes que mai no van ser realitzats

MaloRegularBuenoMuy BuenoExcelente (Valóralo)

«Un arquitecte és un dibuixant de somnis». La projectista Grace McGarvie defineix amb aquestes paraules l’univers ideal d’aquests dissenyadors, sempre disposats a realitzar el sublim, a trencar amb els límits. Però sovint els somnis topen amb realitats que els fan irrealitzables.

Molts grans projectes arquitectònics es van enfrontar a desafiaments que no van poder superar i, tot i així, continuen sent exemples d’innovació. Vegem a continuació els nou projectes més espectaculars.

  1. Hotel Attraction

L’any 1908, Antoni Gaudí va rebre l’encàrrec de construir un hotel a Nova York que havia de ser tan espectacular en les dimensions com innovador en el disseny. Va idear un edifici de torres acampanades que havia d’arribar als 320 metres d’altura, el més alt del món. Va calcular que trigaria vuit anys, però als promotors els va semblar massa temps i van donar carpetada al projecte.

  1. El Palau dels Soviets

Havia de ser un colossal edifici administratiu a Moscou, d’estil imperial, per representar el poder de la Unió Soviètica i havia d’estar coronat per una immensa figura de Lenin. Les obres van començar el 1937, però la Segona Guerra Mundial les va paralitzar. Després, el projecte va ser descartat i l’espai on s’havia d’haver construït el va ocupar una gran piscina popular.

  1. The Illinois

Frank Lloyd Wright ja havia canviat la història de l’arquitectura quan el 1956 va presentar l’Illinois, que havia de ser el seu llegat més important, una torre quatre vegades més alta que l’Empire State i que havia de dominar tot el paisatge de Chicago. Però no es van trobar els recursos tècnics per dur-la a terme.

  1. Torre Nakheel

Dubai va abocar recursos milionaris a fer del seu urbanisme una referència d’avantguarda. Aquest gratacel, de mil metres d’alçària i, per tant, el més alt del planeta, es va projectar per completar l’skyline de la ciutat juntament amb el Burj Khalifa. La crisi financera de 2008 va obligar a endarrerir el projecte que, a dia d’avui, no té data d’inici de construcció.

  1. Indian Tower

Bombai va començar el 2010 les obres d’aquest espectacular edifici que havia d’arribar a gairebé 800 metres d’altura superposant estructures en forma de prisma. Després d’un any de treballs, els constructors no van aconseguir més fons i el projecte es va paralitzar. Es van buscar nous inversors fins a octubre de l’any passat, però va quedar cancel·lat definitivament.

  1. Bangkok Hyperbuilding

L’estudi OMA va llançar la proposta, a finals dels anys 90, de concentrar tota una ciutat en una «megaconstrucció» que havia d’aixecar-se a la península de la capital tailandesa i que havia d’allotjar 120.000 persones. El disseny contemplava diverses plataformes i torres d’una altura total propera al quilòmetre. No es va trobar el finançament necessari.

  1. La Piràmide de Shimizu

És una altra ciutat-edifici, encara més ambiciosa, projectada per allotjar 750.000 persones a la badia de Tòquio. Es tracta d’una piràmide gegantina (catorze veces més gran que la de Guiza, al Cairo) formada, a la vegada, per altres piràmides menors i superposades. Ara com ara, no hi ha materials prou resistents i lleugers per a una construcció d’aquestes característiques.

  1. La Torre Rússia

Norman Foster va dissenyar un colós que havia d’arribar als 612 metres d’altura. Va ser concebut amb tres braços estilitzats d’acer i vidre, inclinats i que tendeixen a trobar-se al vèrtex. Aquest edifici havia d’esdevenir un símbol urbà de Moscou, com ho és el Kremlin. La crisi econòmica va paralitzar les obres, però es manté la intenció de reprendre-les en un futur.

  1. Chicago Spire

«Una altra fita a l’skyline de Chicago». D’aquesta manera es va presentar el projecte de l’arquitecte espanyol Santiago Calatrava, una espiral estilitzada que arribaria als 609 metres, un prodigi tècnic i estètic que va quedar-se sense pressupost perquè finalment no va poder comptar amb els inversors promesos. Encara no s’ha cobert l’enorme forat que n’havia d’haver acollit els fonaments.